Sembla que la nova frontera no és més enllà de la Terra, a la lluna, o potser en altres planetes, sistemes solars i galàxies, com assenyala el dit agosarat d’Elon Musk. Altres bros multimilionaris apunten en direcció a una nova dimensió més poderosa, als límits entre el món físic i el metafísic. La ment humana, de la qual ha sorgit la idea de divinitat, es creu amb poders suficients en els nostres dies per comptar amb un sistema de xarxes, computadors i algoritmes que pugui amenaçar d’emancipar-se, decidir per compte propi i, si cal, extingir l’espècie humana que l’ha engendrat.
L’anunci és transcendental. Parla de l’adveniment d’un ésser omniscient, omnipresent i ommnipotent, que no és engendrador ni origen del món, sinó tot el contrari, engendrat i culminació apocalíptica, fabricat com a artefacte per la humanitat després d’haver existit només com a idea. Això serà la Súper Intel·ligència Artificial, capaç de substituir i superar qualsevol tipus d’activitat humana, tal com explica Sebastian Mallaby a la seva biografia de Demis Hassabis, un dels seus artífexs més destacats, geni de la neurociència, premi Nobel de Química, dirigent de Google i director d’Isomorphic Labs, l’empresa dedicada a la fabricació de nous medicaments (The Infinity Machine: Demis Hassabis, DeepMind and the Quest for Superintelligence. Penguin, 2026).
Escriu literalment el periodista britànic: “Hassabis no aspirava a res menys que a construir una màquina omniscient, gràcies a la qual ens podríem comprendre millor a nosaltres mateixos; una màquina que desentranyaria els misteris infinits de la física; una màquina que ocuparia, de fet, la posició en el cosmos que els creients atribuïen antigament a una divinitat omnipotent. L’objectiu era acostar-se al que es podria anomenar Déu: a la intel·ligència que, presumiblement, hauria dissenyat tot el que ens envolta”.
Alguns pensadors amb aspiraciones profètiques creuen que en els canvis d’època com el d’ara, autèntics interregnes on sembla dislocar-se la història, apareixen individus i fenòmens monstruosos. La teologia, que volia conèixer la divinitat, s’eclipsa en favor de la teogonia, que vol engendrar nous déus tecnològics. “Soc, abans que res, un científic”, diu Hassabis a Mallaby. “El meu objectiu és comprendre la naturalesa. Però fer ciència és, d’alguna manera, com llegir la ment de Déu. Comprendre el profund misteri de l’univers és la meva religió, per dir-ho així”.
S’ha acabat l’època de demolició dels ídols. Ara toca construir-ne de nous, més poderosos i destructors. És la inversió de la figura de Prometeu, l’heroi de la mitologia grega que va robar el foc sagrat als déus. Va resorgir en les utopies polítiques i tecnològiques com a instrument d’emancipació, però ara retorna com a distopia i mite de submissió de la humanitat a la divinitat creada per ella mateixa.